martes, 24 de enero de 2012

Pàgina web

 Com es fa una pàgina web?

Aquests són els apunts que he près a classe per crear una pàgina web, ja que no en tinc ni idea de der-ne i estic segura que si no ho recullo al peu de la lletra no me'n recordaré.

Obrim el programa Kompozer i:

File - New
Format - Page Title and properties- Títol que volguem
Table - escollir nombre - clicar amb el botó del ratolí dret = table cell properties - table - border 0 (taula transparent)
Crear una carpeta, a dins hi ha d'haver tota la informació, crear subcarpetes amb imatges i altres coses
Imatge - buscar imatge - hi ha d'haver el tic a URL - text alternatiu (si no no et deixa guardar)
Guardar = ja tenim una pàgina

File - new, crear una altra pàgina i escriure :
pàg2
1 /// 3
Guardar i fer una altra igual però pàg3 1 /// 2

Clicar amb el botó de la dreta a Image and Link properties, anar a Link, buscar a on volem que vagi (pàgina principal 1 )
Després fer link tamb é amb els números que hem posat a les altres dues pàgines. Subratllar per exemple el número 2 i buscar a la barra d'herramientas l'eina de link i buscar la pàgina 2

martes, 17 de enero de 2012

Reflexió Eduard


Durant les diferents sessions que hem fet amb l'Eduard hem estat treballant diferents aspectes de les TIC relacionats amb la nostra carrera.

Vam començar amb la presentació del Jclic, entre altres programes que existeixen, per crear activitats infantils a través de les quals es poden treballar diferents objectius curriculars a través de les TIC. D'aquesta manera s'introdueix als infants al món de la tecnologia que al fi i al cap serà el que més utilitzaran en el seu futur.Hem pogut comprobar que hi ah diferents tipus d'activitat, de manera que els nens poden treballar diferents tipus d'habilitats visuals, manuals i cognitives.

També vam experimentar amb la pissarra digital, vam veure els diferents programes que podem utilitzar amb els infants i nosaltres mateixes vam utilitzar-la per saber com funciona. Tot i que no vam crear cap activitat educativa va ser molt interessant de conèixer la funcionalitat.

Més endavant ja vam començar a treballar entorn les eines que podem utilitzar el docent per tal de planificar les activitats i continguts i per crear diferents tipus d'organització del treball de l'aula. Entre els diferents recursos hem après a crear una conta gmail i saber-la utilitzar utilitzant les diferents opcions que ofereix: crear un àlbum picassa, crear un document per compartir, fer una enquesta, a part de la funcionalitat de correu.

També sabem crear un blog i afegir les diferents opcions per fer-lo més complex i útil: posar imatges i vídeos,  insertar rss, fer una enquesta, afegir un calendari, un rellotge ... semblant a l'estructura del blog però amb moltes més opcions i més específic per als mestres, també hem après a crear un moodle. Ha sigut una tasca complicada, perquè és menys clar que el blgo, però les opcions són més amplies: es pot afegir tasques, corregir-les, crar fòrusm de devat, entre altres.

En conclusió he de dir que, malgrat el poc seguiment amb el professor és una de les assigantures de les quals he après més, i estic molt contenta perquè sé que en un futur no tan llunyà utilitzaré tots aquests recursos. A part actualment, i gràcies a aquests coneixements, puc recollir informació personal dels estudis en un d'aquests recursos, com el blog.

He de dir que crec que és una assignatura imprescindible, ja que els infants que tindrem són d'una nova època, una època immersa a la tecnologia i, si nosaltres els hem d'introduir, el mínim és que tinguem coneixements per tal d'estimular-los.


jueves, 12 de enero de 2012

Corel Draw

Abans de vacances vam estar treballant amb el Corel Draw, l'Àngels ens va ensenyar a crear imatges dibuixades gràcies a la còpia d'una imatge real. És molt interessant i divertit, els dibuixos obtinguts són molt reals i li donen un caràcter més infantil i graciós que nosaltres podrem utilitzar amb els alumnes. Hem estat creant fruites, una taronja i unes cireres.

A l'última sessió de classe no vaig poder assistir per temes personals. La meva companya Aina em va passar la informació, i van començar a treballar amb el Corel Draw i el movie Maker per crear una escena amb les fruites que vàrem fer.

Avui em tornat a treballar-hi i hem acabat el nostre mini vídeo, ha estat realment molt entretingut i divertit. És una feinada perquè per cada segon has d'afegir 12 imatges de manera que quedi suficientment lligat, però el resultat és genial.

Trobo que aquest és un molt bon recurs per aplicar a l'aula, es poden fer moltes imatges, fins i tot el seu propi retrat de manera que vegin que amb la tecnologia també es pot fer art. L'únic inconvenient és la dedicació que se li ha de fer.

Aquí us deixo el resultat final!




Aplicació a l'aula dels Vokis

APLICACIÓN EN EL AULA
Se pueden crear "vokis", para después insertarlos en la página de clase, o enviarlos por correo, de forma personalizada (de este modo, introducimos también un factor comunicativo muy importante). Aunque NUNCA debemos olvidar que el texto verbal producido es de una MÁQUINA, algunos idiomas tienen una pronunciación bastante real, y podemos jugar con ella (especialmente, para la enseñanza de idiomas).
Algunos ejemplos de actividades podrían ser:
  • Crear mensajes de felicitaciónNavidadSan Valentín, cumpleaños, etc. En el proceso de añadir un enfoque comunicativo real a los formalismos lingüísticos, los "vokis" nos permiten contextualizarlos y socializarlos, puesto que nos permiten enviárselos directamente a una persona. Aquí tienes una felicitación de navidad hecha por los chicos en clase.
  • Crear una presentación personal: quién soy, cuántos años tengo, dónde vivo, qué me gusta hacer, etc. Le añadiríamos un factor comunicativo y lúdico a una tarea que puede llegar a resultar tediosa, especialmente en el propio idioma.
  • Cuando se recibe un "voki", se puede realizar también un mensaje de respuesta. En la parte inferior del "voki" hay un botón que permite dejar un mensaje, utilizando el avatar enviado como plantilla o permitiendo el acceso para crear otro "voki".
  • Se puede trabajar de este modo la construcción del texto. Es una manera divertida de ayudar a reflexionar a los chicos sobre lo que escriben realmente, y no lo que quieren decir. Así, si en el discurso faltan pausas (comas, puntos), la entonación sonará diferente y les permitirá reflexionar sobre lo que falta en su propio texto, para corregirlo. También les permite reaccionar ante frases que se expresarían de un modo diferente en el texto escrito o en el contexto oral. Y sobre todo, para comprender si lo que escriben se entiende correctamente (cuando escribimos, escuchamos nuestros pensamientos, pero los que escuchan el "voki" no escuchan lo que pensamos... por lo que a veces la comunicación se pierde, porque nos faltan datos).
  • Generar un debate: un "voki" frente a otro, cada uno expresando una opinión respecto a un tema.Ver ejemplo.
  • Crear un casting de cantantes: los chicos pueden grabar su voz cantando, e insertarla en un "voki". Después pueden hacer una votación sobre cuál es "el mejor voki-singer de Bee 93.7". Se crea un personaje, y después se puede usar un micrófono, o se sube una canción en mp3 desde el ordenador, para que el personaje la cante. La herramienta no permite USAR MÚSICA DE FONDO (ni en las grabaciones online, ni en las importadas), es decir, las canciones deben ser cantadas "a capella". Aquellas que incluyan música de fondo serán borradas (al menos, es lo que dicen las reglas de "voki"). ¡Puedes crear tu propio concurso de Class-Idol !! Ver ejemplo. Si lo prefieres, puedes crear una Rap-Battle.
  • Crear entrevistas, que se pueden realizar incluso desde casa (como tarea).
    • Uno es el entrevistador, y envía su pregunta al entevistado, en formato "voki". El entrevistado envía, a su vez, su respuesta, también en formato "voki".
    • Se puede crear una entrevista con varias preguntas y respuestas.
    • Puede realizarse un sondeo sobre un tema: se lanza una pregunta, y se reciben respuestas de diferentes usuarios.
  • Reconstruir una historia, a partir de lo que cuenta un personaje. Los alumnos pueden crear un "voki" cuyo avatar sea el personaje de una historia, y añadirle su discurso. Dicho discurso puede ser la narración en primera persona de una historia conocida o inventada; también puede ser fiel a los hechos, o bien introducir un punto de vista más creativo (por ejemplo, "Lo que jamás fue contado de la historia de Caperucita Roja"). O bien, que una historia sea contada por varios personajes, según ellos mismos lo vivieron, y la tarea de los chicos es reconstruir los hechos cronológicamente.
  • Crear un resumen hablado con las conclusiones de un tema. El texto se puede construir entre todos en clase. Después, crear el avatar hablado (voki) y subirlo a la página de la clase. Así, todos podrán tener a mano de forma divertida lo que han ido aprendiendo durante el curso, sobre todo en materias de más estudio, como el Conocimiento del Medio.
Voki es excelente también para trabajar las diferentes destrezas lingüísticas de idiomas, desde una perspectiva diferente y original:
  • Si se utiliza la opción de introducir el mensaje en formato texto (text-to-speech), se puede trabajar la gramática, el vocabulario, la construcción del texto o discurso, el orden de la frase, etc. En este punto, estamos trabajando con la escritura (writing) y la gramática. La persona destinataria del "voki" (bien, a través de la página de clase, bien a través de mensaje personal) trabajará la comprensión auditiva (listening) y, de forma indirecta, la pronunciación.
  • Si se utiliza la opción de grabar el texto mediante micrófono, además de crear el discurso a decir, practicará speaking. Esto permitirá al profesor tener un registro de voz, que puede utilizar después con fines evaluativos. Se puede seguir este proceso: primero se crea el avatar con texto, usando una voz computerizada. Luego escuchan y practican su discurso en inglés. Cuando estén listos, pueden grabar su propia voz y sustituir el discurso escrito de su avatar por su propia grabación. De este modo, se practican a la vez writing, reading y speaking(pronunciación).
  • Puede ser una herramienta de ayuda para aprender a pronunciar palabras que nos resultan difíciles. O para contrastar la pronunciación de palabras (trabajando los fonemas, por ejemplo).
  • Si se introduce el factor del acento, se pueden integrar los factores sociales del lenguaje; o bien, trabajar destrezas lingüísticas más avanzadas: ver un mismo texto, pronunciado por parlantes de diferentes contextos geográficos; tratar de entender un texto, con independencia del acento que tenga el personaje; etc.