Ara que m'he trobat en un moment en el que he de fer una reflexió de l'evolució de la tecnologia, em quedo perplexa. Recordo quan tenia 9 anys i vaig veure el meu primer ordinador, que entrava per la porta de casa. No era el primer que havia vist, però si el primer que utilitzaria.
La funcionalitat d'aquest va ser per a mi només jugar a jocs del Tarzán, i com n'estàvem d'orgullosos quan venien tots els cosins a casa a jugar-hi. Recordo que la meva cosina es va espantar moltíssim i va marxar corrents de l'habitació quan va veure tot d'aranyes que ocupaven la pantalla.
L'internet el teníem gràcies a un cable, que travessava tota la sala de jocs i el passadís i es connectava a un lloc concret i molt estrany al costat dels comptadors. Com s'havia emprenyat el meu pare quan jugant els meus germans i jo el desconnectàvem mentre ell feia feina!
Ara tot això ja ha canviat. Els nens neixen amb un ordinador a casa. Des de ben petits ja coneixen i dominen l'internet per buscar jocs, vídeos o cançons, i més endavant les xarxes socials. És un fet que no podem evitar i al qual tots els mestres ens hem d'adaptar.
Però no només han evolucionat els ordinadors: càmeres digitals pantalles digitals, pissarres digitals, impressores, escànners... abans no en necessitàvem i no erem infeliços, però la vida canvia i tothom s'acomoda.
Són bons? són dolents? són.
Poden res bons si els sabem utilitzar, poden ser molt dolents si no ho sabem fer, és per això que no deixa de ser una matèria més per als mestres. No només com a eina per realitzar les seves classes, sinó per educar als infants a utilitzar-les adequadament.
