Durant la meva escolarització a l’etapa d’educació infantil no recordo tindre gaire contacte amb la tecnologia. A classe no teníem cap ordinador i tampoc en fèiem us en una altra aula. Sí que recordo que sovint ens passaven petits vídeos en un televisor que hi havia a la biblioteca. Els nens no fèiem més que sentar-nos a la cadira i mirar, així que tampoc teníem un contacte directe. (Escola Palcam)
Més gran a segon de primària vaig canviar a una escola pública: Escola Sagrada Família. Allà de cop vaig tindre contacte amb la tecnologia. Fèiem exàmens d’anglès als ordinadors amb auriculars i quan era l’aniversari d’algun nen li regalàvem un enregistrament de tota la classe cantant Happy Birthday. Fèiem servir micròfons, televisors i també ordinadors a la classe d’informàtica. Així doncs a partir de primària el meu contacte amb la tecnologia va anar augmentant.
La veritat és que aquest contacte amb la tecnologia em va agradar molt, em divertia i sempre volia aprendre més. A casa va aparèixer l’ordinador també, i era un moment molt especial quan el pare em deixava encendre’l una estona. Jo investigava els programes, jugava a jocs i sobretot em feia molta gràcia poder fer dibuixos amb un simple moviment de ratolí i després poder imprimir-los.
Reflexionant sobre la meva experiència amb la tecnologia a infantil me n’adono que els nens d’avui dia tenen molt més contacte que no pas el que vaig tindre jo. Sabem utilitzar-la i dominar-la a l’edat que jo tot just començava a descobrir-la. No sé si això és bo o dolent, el que és segur és que ells a la meva edat tindran molt més domini que jo en aquests moments, però potser quan aquest moment arribi hi haurà novetats en el camp tecnològic que les noves generacions petites coneixeran des de petits i que ells hauran d’aprendre... crec que tot va en funció de la societat i la demanda del moment.
Contacte amb la tecnologia: La meva pròpia càmera de fotografiar
Fotografia de les meves nines feta per mi als cinc anys
No hay comentarios:
Publicar un comentario